Lingua occitana
A lingua occitana, ò lingua uccitana (l'occitanu/l'uccitanu; nome nativu: occitan ò lenga d'òc) hè una lingua rumanza parlata in Francia meridiunale (l'Occitania, a Pruvenza-Alpi-Costa Azzurra, l'Alvernia-Rodanu-Alpi, a Nova Aquitania), è ancù un pocu in Spagna settentriunale (a Catalugna, a Val d'Aran) è di l'Italia (ind'e Valli occitani, in l'Alpi). Ci sò circa 2,8 milioni di locutori.
Varietà
mudificà- alverniate
- guascone (aranese - variante guascona parlata in la Valle di Aran, in Catalogna)
- limosinu
- linguadocianu
- provenzale
- sciuadita (ebreu-provenzale)
- vivaru-alpinu
I sfarenti dialetti è ortografie di l'occitanicu
mudificàQuì sottu pudete leghje a listessa frasa, stratta da a Dichjarazione Universale di i Diritti di l'Omu, inde e sfarente grafie è ortografie di l'occitanicu.
- A verzione classica hè a più impiegata.
Alverniate
Totas las personas naisson liuras e egalas en dignitat e en dreit. Son dotadas de rason e de consciéncia e lor chau (/fau) agir entre elas amb un esperit de fraternitat.
Gascone
Totas las personas que vaden libras e egaus en dignitat e en dret. Que son dotadas de rason e de consciéncia e que'us cau agir enter eras dab un esperit de fraternitat.
Linguadocianu
Totas las personas naisson liuras e egalas en dignitat e en drech. Son dotadas de rason e de consciéncia e lor cal agir entre elas amb un esperit de fraternitat.
- L'astra ortografia si chjama a "grafia mistralenca". Fù sviluppata da scrittore è prezzu Nobel di literatura provenzale Frederic Mistral.
Testu in provenzale, scrittu sicondu a norma classica
Totei lei personas naisson liuras e egalas en dignitat e en drech. Son dotadas de rason e de consciéncia e li cau (/fau) agir entre elei amb un esperit de fraternitat.
Testu in u listessu dialettu, ma sta volta sicondu a norma mistralenca
Tóuti li(lei) persouno naisson libro e egalo en dignita e en dre. Soun doutado de resoun e de counsciènci e li fau agi entre éli em' un esperit de fraternita.
Ligami annant'à a Reta
mudificà- (OC) (FR) Ostal d'Occitània de Tolosa. Archiviu 2011-01-06 at the Wayback Machine